 |
Tres
pollastres, tres camins...ummm...
|
 |
Malgrat, amb
el seu castell
|
 |
Per decisió
popular, anem a la nostra bola
|
 |
Mira encara
ens ha sortit bé, un senderó
|
 |
Lluis...
|
 |
Per la Solana
de la Font
|
 |
Sant Mamet i
el Montsec de Rubies, mig surten d’entre les boires
|
 |
Arribant al
Castell de Montcortès
|
 |
Al entrar a
l’Aranyó ens han preparat l’esmorzar
|
 |
En la seva
salsa, castells, noblesa...
|
 |
Arribem a
Hostafrancs
|
 |
Fora de
mides
|
 |
A faute de grives, on mange des merles (si no hi ha tords, es mengen les
merles) l’equivalent al català seria "qui no te tall, rosega els ossos".
|
 |
Buscant el nord
|
 |
Encara el
busquen?
|
 |
Pepe!!!!
|
 |
El meu pardal, ja no canta com cantava, passa la vida encongit en un racó...
|
 |
gairebé no es mou ni
piula, com si de cop hagués perdut el to...
|
 |
...i es que a sota hi ha el
marques, el seus colors el roig i el negre, amb casc vermell, bota curta, mitjó
llarg...
|
 |
Pel Bosquet del Prat
|
 |
Florejacs
|
 |
Això si que es treball d’equip, l'un pedala l'altre fa les fotos
|
 |
Fent un tomb per florejacs
|
 |
La traducció dels ineptes
|
 |
Pepe, un altre cop!!!!!
|
 |
Un vestit a mida
|
 |
El Castell de les Sitges
|
 |
Enviant un sms a la princesa, perquè tregui el cap per la finestra
|
 |
Els escapats de la ruta
llarga
|
 |
El grup perseguidor
|
 |
Els barrufets a les portes
del castell
|
 |
Cadascú a la seva bola
|
 |
Una rosella republicana,
segons el mestre...mestre...periquitu
|
 |
Una rosella híspida, segons
el mestre de paleta
|
 |
El Xavi sortint de Gussona
|
 |
Aquest poble que em
contempla!
|
 |
Pujant a Castellmeià
|
 |
L’Abellera de la Passió
|
 |
Castellmeià
|
 |
La Mare de Deu de la Llet i
la Clara
|
 |
Saben aquell que diu...
|
 |
El premi de la muntanya
|
 |
Doncs això: Lo menú
|
 |
El nucli dur
|
 |
Contant ovelletes
|
 |
Pesant figues
|
 |
El noi de la mel
|
 |
La seves dues pasions, les revistes
de vicis i les guitarres, ep que es una Fender! O son dues...?
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada