Coll de
Nargó des de Les Masies
|
L’Oliva sota
els Castellassos
|
Ja comencen
a sortir els primers nuvols
|
La font de
Serra d’Arques, jo no en beuria pas.
|
Serradarques
|
Anem
guanyant alçada, ja surt el Cadí al fons.
|
La Torre del
Duc des de Serradarques.
|
Ja veiem des
de la Serra de Prada fins la Serra del Boumort.
|
Un Heliantem
Apení, tot pujant per Les Ançoles.
|
El ferm de la
pista comença a desmillorar...
|
... fent més
feixuga la pedalada.
|
El pi roig
es l’amo del bosc.
|
De sobte, després
d’un revolt, apareix el Coscollet, a baix el pantà d’Oliana.
|
Ja arribant
a dalt podem veure el Montsec.
|
Ja tant sols
resta una miqueta de pujada amb pedres.
|
Abans del
cim, veiem a la dreta la Serra de Sant Honorat i La roca del Corb.
|
De més a prop
|
“extasiat
per les dues perles blaves dels teus ulls” emulant Pau Riba, el Mestre.
|
Mirant cap
al Port del Compte, no parareu d’identificar cims.
|
El camí que
m’ha portat fins aquí.
|
El cilindre
que marca el vèrtex geodèsic.
|
Des de aquí, si afinem la vista, podem veure el cilindre a la punta.
|
Desfent el
camí, força vibrat.
|
Una mica de repòs
pels braços arribant al Tossal del Faig.
|
Doncs ja hi
som.
|
Anant cap a
la punta per gaudir de les vistes.
|
Bones,
bones...
|
...vistes,
els núvols però en passen via.
|
A la baixada
passant per una fageda.
|
L’únic
repatxonet que es troba a la baixada.
|
La es veuen
els Castellassos.
|
Amb un zoom
es veuen les columnes de pluja.
|
De retorn
per Les Masies, amb un cel força diferent de la pujada.
|
La bonica església, romànico-llombarda, de Sant Climent de Nargó.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada