Deixant el
Querol enrere...
|
...anem
pedalant per entre pastures.
|
Ens apareix
altiu el Costabona.
|
Falgueres i
ginesta una constant.
|
Arribant al
Collet de la Costa.
|
El Costabona
no em treu l’ull de sobre.
|
Tot pujant
podem reconèixer entre d’altres el Puig Cerverís, el Balandrau...
|
La Casilla
antic quarter de carrabiners
|
Pujant al
Coll d’Ares, podem veure el Gra de Fajol i el Bastiments, a la llunyania.
|
Pujant al
Coll d’Ares, sense el zoom
|
El Coll d’Ares
mirant cap a Catalunya
|
L’entrada al
Camí de la Retirada
|
Ja al inici
del camí comencem a veure el Canigó
|
Les marques
del camí es confonen amb la ginesta
|
Hi ha trams
d’una gran bellesa...
|
...altres
per gaudir...
|
...altres
amb forces arrels.
|
Tot baixant,
veient la Torre de Mir, a la punteta del turó, em tremolen les cames de pensar
que hi he de pujar.
|
Però el
sender, per sort, es infinit.
|
Als avets,
sabent que venia, els hi ha fet les ungles.
|
Devia ser
molt dur, portar un selló de ferro.
|
Pujava tant
poc a poc que ni els senglars em sentien.
|
El dia
comença a espatllar-se
|
La pista
segueix pujant, ara entre fajos
|
A mesura que
guanyem alçada la vegetació va variant
|
I els deus
varen posar-me una font al camí...
|
...m’estava acabant els tres litres que portava |
Pel broc
gros!!!!!
|
A l’alçada
de la Torre de Mir, el meu fotograf i jo, ens ajaiem a veure com juguen els nuvols
|
La blanqueta
aprofita per fer una migdiada
|
Reprenem la
marxa amb el Canigó de fons
|
Que bé, la
Torre de Mir està més avall que jo.
|
S’acaba la
pista bona, comença l’herba-lapa
|
Una de les Bases
de Puig Sec...
|
L’altre
|
Indi que se’t
veu la ploma
|
Carenejant
cap al Puig de la Clapa
|
Una bústia
al Coll Pregon
|
Baixant del
Coll Pregon, no cal dir res més
|
Augmenta la
pendent i la tècnica
|
Del sender
passem al tri-sender, un per baixar un per pujar i l’altre pels indecisos
|
El cel s’està
emprenyant, deu ser l'enveja
|
Deixò
Graells enrere
|
Espinavell,
des del Gaell, a dalt podem veure el Coll Pregon i part de la baixada que em
fet
|
La pujada es
continuada
|
Mirant
enrere, des dels Plans del Graell, podem veure la carena que em pedalat
|
Arribem a
un collet, sense cap rastre de camí
|
En sortim
baixant per un corriol ben marcat
|
Descendint del
Puig de Sant Joan, mirant enrere
|
A voltes el camí
s’intueix, a l’esquerra també intuïm per on anirem
|
Una mica més
avall, una mica més clar
|
Comença a
millorar el camí
|
A l’esquerra
veiem Molló
|
Entre els núvols
que hi ha a ponent i l’alçada de les muntanyes la llum nimba força
|
Ja sols
resta una ràpida baixada, per pistes bones, fins a Camprodon
|
Ruta preciosa, però "El Coll d’Ares mirant cap a Catalunya"... cap a tots dos costats (Nord o Sud) ho deu ser, no, Catalunya ?
ResponElimina